L’importància de l’afecte

Mélanie Perpiñá del Campo
Psicòloga i terapeuta

Tel. 616 23 29 83

Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. Pots sentir que reps afecte sense expressar-ne, i fins i tot expressar-ne sense sentir que en rebem. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.

Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?

Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són molt importants. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Com a éssers socials que som, la integració d’un grup és bàsica i, dins d’aquest, es requereixen una sèrie d’expressions afectives per sentir-s’hi vinculat. Funciona de la mateixa forma des del punt de vista personal: cadascun de nosaltres busquem relacions personals adequades a la nostra forma de ser, a la nostra forma d’entendre el món i la realitat en que vivim i, a la vegada, necessitem expressar carinyo, amor i afecte.

Tant l’expressió com la recepció d’afecte representa una necessitat bàsica ja que té moltes avantatges mentals i físiques. La seva presència contribueix a fomentar el benestar en general i, en canvi, la seva absència afavoreix símptomes depressius i altres problemes de salut. Demostrar i rebre afecte altera les hormones relacionades amb l’estrès, disminueix els nivells de glucosa en sang, redueix els lípids en sang (és a dir, colesterol), i millora el sistema immune.

A més, és vital pel desenvolupament i manteniment de la relació. Diversos estudis demostren que fer arribar afecte a la nostra parella i saber-ho detectar quan en rebem reforça la relació considerablement.

De quines formes expressem el carinyo?

Tots necessitem amor i carinyo. I cada persona té la responsabilitat de demostrar amor i afecte, en especial dins de l’àmbit familiar. A vegades pensem que ens costa expressar l’afecte, però hi ha més d’una manera de fer-ho… I encara que l’ideal és utilitzar-les totes, segur que al menys alguna d’elles s’adapta a tu.

  • De forma verbal: “T’estim”, “Esper que te trobis bé”, “M’ha agradat passar aquesta estona amb tu”, “M’ha sigut de gran ajuda”, “Ets genial”, etc.
  • De forma no verbal: somriure, establir contacte ocular, donar bessos, unir les mans, to de veu carinyós, tocar el braç, etc.
  • Mitjançant conductes de recolzament: assistència, presència, satisfacció de necessitats, col·laboració, regals, etc.

Així i tot, la forma en que cadascun demostra afecte és diferent amb cada persona, ja que s’interpreta en funció de cadascun. L’afecte és un sentiment individual i cada un ho elabora en funció del seu entorn i la seva personalitat. Lo cert és que cada persona té necessitats individuals, tant de recepció com d’expressió emocional, i, encara que ho podem modelar, s’ha de respectar. Per això, una persona que pot resultar freda a un, pot ser tot el contrari per un altre.

 

Ara que sabem més detalls sobre l’afecte, us animo a detectar el carinyo que rebeu i a demostrar el que sentiu a les persones que estimeu. Per jo, no hi ha res millor que veure els ulls brillants de la meva padrina quan li dono un beso en arribar a casa seva. L’afectivitat té la seva part subjectiva i es valora des d’un punt de vista íntim i individual. Però on no hi ha dubte és en que totes les persones necessitem en algun moment del dia afecte.

}

De lunes a viernes
8:30 - 20h

Laboratorio
De lunes a viernes
8:30 - 10h

971 55 90 00

Passeig Ferrocarril, 1

Manacor